28 de juny 2008

míssils i poesia



Abans de sortir de casa
he dit al meu fill:
aquest vespre
el pare se’n va
a la Segona Secció d’Artilleria
de l’Escola d’Enginyers
a parlar de poesia amb un grup d’estudiants
que aprenen a fer míssils.
Has de ser bon nen
i quedar-te a casa
esperant que torni la mare.

Aquest vespre,
així que he marxat,
els pensaments del meu fill
estaven confosos.
No podia entendre
com podia ser
que al seu pare
que només sap que parlar de poesia
se li permeti fer classe a gent que dissenya míssils.
Els míssils són una cosa bestial
I la poesia és allò de
“davant del llit hi brilla la lluna”

Tres hores més tard,
quan he tornat a casa,
la dona ja hi era
i el meu fill encara no dormia.
M’ha preguntat si havia vist míssils.
Li he dit que no,
que he vist els diners i punt.
Li he allargat el sobre
que m’havia donat el coronel.
Ell ha comptat els diners que hi havia
i llavors m’ha dit:
Pare, la pròxima vegada
has d’anar a parlar als que fan míssils nuclears
que segur que et pagaran més.

Yi Sha 伊沙 (1962, Chengdu)

导弹与诗

我离家之前
对儿子说
今天晚上
爸爸要去
二炮工程学院
给一帮学造导弹的
学生讲诗
你需要做的
就是老老实实
呆在家里
等着你妈回来

这个晚上
我离家之后
儿子的思想
不免有些困惑
他想不明白
他的只会讲诗的爸爸
怎么配给
将来要造导弹的人
上课
导弹是多牛的东西呀
诗不就是床前明月光嘛

三小时后
我回到了家
妻子已回来
儿子还没睡
他问我
见着导弹没有
我说没有
见着钱
就可以了
我将一名大校
给我的信封
交给了儿子
他数了数里面的钞票
然后对我说
爸爸,下回你去给
造原子弹的人讲
给的肯定更多