No cal saber el nom d’una flor per preuar-ne l’olor
però així que dius clavell o gessamí
tot d’una l’aroma es fa present ara i aquí.
Al mar no li cal signar les onades
i sobren les paraules davant la música que fa
quan s’hi amaga el sol a Sa Dragonera.
I si l’arbre de l’amor ja fa temps que fa ombra
i té arrels i fa uns fruits tan dolços, em diràs,
¿a què treu cap subratllar-ho i posar lletra a una música
que sona ja des de fa tants anys?
Però el cas és que al marge d’atavismes engavanyats
és cosa sàvia i molt humana
donar noms a les coses i
xifrar en símbols de forma perfecta
com ara ho són els cercles o els anells
l’aigua que cristal·litza enmig dels dies incerts
i de llum canviant.
Un gest és només un gest i un anell només un anell
però hi ha gestos i formes poderoses com ara els cercles
que giren i es projecten enllà, fins a l’infinit,
sense ni tan sols haver de moure’s:
investits amb el poder de símbols
que tenen i els donem
fan ressonar l’olor dels clavells i dels gessamins:
fan per sempre present el que de fet ja sabem:
que la música ja hi era, i que hi és i que hi serà.
