13 de maig 2009

La música


No cal saber el nom d’una flor per preuar-ne l’olor
però així que dius clavell o gessamí

tot d’una l’aroma es fa present ara i aquí.

Al mar no li cal signar les onades

i sobren les paraules davant la música que fa

quan s’hi amaga el sol a Sa Dragonera.

I si l’arbre de l’amor ja fa temps que fa ombra

i té arrels i fa uns fruits tan dolços, em diràs,

¿a què treu cap subratllar-ho i posar lletra a una música

que sona ja des de fa tants anys?

Però el cas és que al marge d’atavismes engavanyats

és cosa sàvia i molt humana

donar noms a les coses i

xifrar en símbols de forma perfecta

com ara ho són els cercles o els anells

l’aigua que cristal·litza enmig dels dies incerts

i de llum canviant.

Un gest és només un gest i un anell només un anell

però hi ha gestos i formes poderoses com ara els cercles

que giren i es projecten enllà, fins a l’infinit,

sense ni tan sols haver de moure’s:

investits amb el poder de símbols

que tenen i els donem

fan ressonar l’olor dels clavells i dels gessamins:

fan per sempre present el que de fet ja sabem:

que la música ja hi era, i que hi és i que hi serà.