28 de juny 2008

míssils i poesia



Abans de sortir de casa
he dit al meu fill:
aquest vespre
el pare se’n va
a la Segona Secció d’Artilleria
de l’Escola d’Enginyers
a parlar de poesia amb un grup d’estudiants
que aprenen a fer míssils.
Has de ser bon nen
i quedar-te a casa
esperant que torni la mare.

Aquest vespre,
així que he marxat,
els pensaments del meu fill
estaven confosos.
No podia entendre
com podia ser
que al seu pare
que només sap que parlar de poesia
se li permeti fer classe a gent que dissenya míssils.
Els míssils són una cosa bestial
I la poesia és allò de
“davant del llit hi brilla la lluna”

Tres hores més tard,
quan he tornat a casa,
la dona ja hi era
i el meu fill encara no dormia.
M’ha preguntat si havia vist míssils.
Li he dit que no,
que he vist els diners i punt.
Li he allargat el sobre
que m’havia donat el coronel.
Ell ha comptat els diners que hi havia
i llavors m’ha dit:
Pare, la pròxima vegada
has d’anar a parlar als que fan míssils nuclears
que segur que et pagaran més.

Yi Sha 伊沙 (1962, Chengdu)

导弹与诗

我离家之前
对儿子说
今天晚上
爸爸要去
二炮工程学院
给一帮学造导弹的
学生讲诗
你需要做的
就是老老实实
呆在家里
等着你妈回来

这个晚上
我离家之后
儿子的思想
不免有些困惑
他想不明白
他的只会讲诗的爸爸
怎么配给
将来要造导弹的人
上课
导弹是多牛的东西呀
诗不就是床前明月光嘛

三小时后
我回到了家
妻子已回来
儿子还没睡
他问我
见着导弹没有
我说没有
见着钱
就可以了
我将一名大校
给我的信封
交给了儿子
他数了数里面的钞票
然后对我说
爸爸,下回你去给
造原子弹的人讲
给的肯定更多

21 de juny 2008

molles de pa



no cal que m'envieu més prospectes
poetes del suïcidi
mai m'han fet el pes
ni els viatges organitzats ni
aquest invent vostre
de la mort en vida

enmig d'aquest mar
entre frases a mig dir
perfils que es confonen
i límits que es perden
la veritat és que gairebé
mai pens0 en vosaltres
poetes geomètrics que no podeu
deixar de ser
poetes
ni mentre us renteu les dents
ni mentre feu cua als cinemes Lauren:
poetes que dueu la poeticitat adherida
al desdeny amb què us sabeu
maltractats pel món
sempre injust amb els poetes

poetes que secretament perfeu el gest
de gent que ben poc té a veure amb vosaltres
gent que es va suïcidar de debò

no cal que m'envieu més prospectes
ni més versos panoràmics
ni més poemes a tot color
recolzat a la barana
veig l'ofegat entre els peixos:
li llenço molles de pa

16 de juny 2008

propiocepció



llums escampats
com brases arraïmades
cicatrius
llums de ciutats
que bateguen sota el teu pas
quan tu ets l'avió i solques nits
sense estels ni lluna
i cadascun dels passatgers
és un gest un instant
una veu o un miratge amb bitllet
de classe turista

i quan la nau
deixa d'emetre missatges
de sobte
i després d'uns quants dies
de recerques infructuoses
sense notícies ni de l'aparell
ni de la caixa negra
el cas s'acaba arxivant
sota el pes més urgent
de noves el·lipsis
fractures imperceptibles
i altres desaparicions

13 de juny 2008

Cadires assegudes en l’hivern



Cadires assegudes en l’hivern, en total
n’hi ha tres, el fred és múscul,
arrenglerades
els fa por la lògica. Entre els àngels,
ni tan sols n’hi ha tres que vulguin
seure-hi, esperant
el barber que travessa lliscant el riu glaçat, malgrat que
davant encara hi ha un mirall gran
i la garsa cull xavalla.

El teler dels vents teixeix tot l’entorn.
L’amo és buidor, lluny, molt lluny,
s’està dempeus al suburbi, exhalant alè càlid,
cellajunt, els ulls badats, comptant les cadires:
no li cal tocar la cadira del mig
per eliminar-la
i si posa la cadira de l’esquerra
a la banda dreta, no acaba mai...

com un assassí en el cor
de l’univers. De sobte
enmig d’aquelles tres cadires, una quarta cadira
impostora, l’única,
també s’asseu en l’hivern.
Com si fos l’hivern d’aquell any...
T’estimo

Zhang Zhao 张枣 (1962)

椅子坐进冬天……

椅子坐进冬天,一共
有三张,寒冷是肌肉,
它们一字儿排开,
害怕逻辑。天使中,
没有三个谁会
坐在它们身上,等着
滑过冰河的理发师,虽然
前方仍是一个大镜子,
喜鹊收拾着小分币。

风的织布机,织着四周。
主人,是一个虚无,远远
站在郊外,呵着热气,
浓眉大眼地数着椅子:
不用碰它即可拿掉
那个中间,
如果把左边的那张
移植到最右边,不停地---

如此刺客,在宇宙的
心间。突然,
三张椅子中那莫须有的
第四张,那唯一的,
也坐进了冬天。像那年冬天…
…我爱你。

9 de juny 2008

fondejo a Qinhuai



boira a l’aigua glaçada
i lluna a la sorra
fondejo de nit a Qinhuai
vora una taverna:

la noia que hi canta
no sap res de l’odi
del país vençut:
a l’altra banda del riu
encara pot cantar
“les flors del pati del darrere”

Du Mu 杜牧 (803-852)

泊秦淮

煙籠寒水月籠沙,
夜泊秦淮近酒家.

商女不知亡國恨,
隔江猶唱後庭花

5 de juny 2008

juny



Shi Tao 师涛 poeta i periodista empresonat des de
2004 per revelar les instruccions de censura sobre
la matança de Tiananmen de 4 de juny del 1989

Juny

Shi Tao

Mai de la vida
aconseguiré esquivar el “juny”.
Juny: se m’hi va morir el cor
i se m’hi va morir el poema,
també l’estimada
hi va morir en un romàntic bassal de sang.

Juny: un sol abrusador m’esqueixa la pell
i revela l’abast veritable de la ferida.
Juny: el peix se’n va del mar de sang,
neda cap a una altre lloc on hivernar.
Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,
munts de cartes ja no troben per manera
d’arribar a mans dels morts.

六月

师涛

所有的日子

都绕不过“六月”
六月,我的心脏死了
我的诗歌死了
我的恋人
也死在浪漫的血泊里
        
六月,烈日烧开皮肤
露出伤口的真相
六月,鱼儿离开血红的海水
游向另一处冬眠之地
六月,大地变形、河流无声
成堆的信札已无法送到死者手中

(2004.6.9) 六月

liùyuè

suǒyǒu de rìzi

dōu rào bùguò “liùyuè ”
liùyuè ,wǒde xīnzàng sǐ le
wǒde shīgē sǐ le
wǒde liàn rén
yě sǐ zài làngmàn de xiě bó lǐ
        
liùyuè ,liè rì shāokāi pífū
lùchū shāngkǒu de zhēnxiàng
liùyuè ,yú ér líkāi xiě hóng de hǎishuǐ
yóu xiàng lìngyī chù dōng mián zhī dì
liùyuè ,dàdì biànxíng 、héliú wúshēng
chéng duī de xìn zhá yǐ wúfǎ sòng dào sǐzhě shǒu zhōng

4 de juny 2008

temple de la caducitat



L'hiver: Temple de la caducité.
Francis Ponge

sense pany per als hostes de pas
que encendran foc a la llar on s'atarda
la mort en runes:

si alhora el seu pas
pedra a pedra
et torna cendra de casalot calcinat
però encara refugi fugaç
no hi fa res:

rere el vidre gebrat
de fet
no hi ha res:

la neu nua


1 de juny 2008

te'n surts



te'n surts però el joc no te'l creus et lliures d'esma a la urgència de cada nou moviment: no et fa res fer més o menys sempre la mateixa jugada.

Comença a assecar-se. El gest
que abans et deia només
repeteix. Erm simulacre
de tu mateix, et rebaixes
a oferta del mes. ¿és mandra
només o bé que t'estàs
quedant ja sense existències,
que només pots vendre llaunes
del que vas ser, caducades?