Isis

Feia estona que buscava una estàtua pel parc, un dibuix més per desar dins del meu cartipàs. Però ella va baixar del pedestal, va riure un instant i em va demanar com em deia: vaig amagar el llapis i la vaig convidar a sopar.

Es va fer de nit, vam tornar plegats al seu pedestal de marbre; just quan saltava la tanca, va arribar el vigilant del parc. Es va posar les ulleres i em va demanar els papers: li vaig ensenyar els dibuixos que aquell dia havia fet.

Vaig passar quatre setmanes dins d'un calabós molt fred, quan vaig sortir ella no hi era, i el pedestal l'havien tret. Amb guix sobre un banc de pedra, encara es podia llegir: m'he cansat d'aquesta feina, busca'm on no busquis res.

Vaig buscar-la als seus cabells, hi vaig trobar fulles seques. I full a full a tots els llibres que la pols cobria de temps; fins que un dia sonà el timbre, era ella que em digué: ja fa mesos que no em pagues el rebut del teu lloguer.

Em vaig quedar sense casa, sense estàtua i sense re. Em vaig posar a fer retrats a trenta euros, al carrer. Feia segles que no ens vèiem, quan algú em va dir: ¿et conec? Em vaig tombar i era ella: volia que la dibuixés.