1 de juny 2008

te'n surts



te'n surts però el joc no te'l creus et lliures d'esma a la urgència de cada nou moviment: no et fa res fer més o menys sempre la mateixa jugada.

Comença a assecar-se. El gest
que abans et deia només
repeteix. Erm simulacre
de tu mateix, et rebaixes
a oferta del mes. ¿és mandra
només o bé que t'estàs
quedant ja sense existències,
que només pots vendre llaunes
del que vas ser, caducades?