Li Qingzhao (1084-1151)
Vent quiet, olor de pols
quan les flors ja no hi són.
És tard i no tinc forces
ni per raspallar-me els cabells.
Hi ha aquí les seves coses, però ell no hi és;
tot troba el seu final.
Vénen les llàgrimes
abans que les paraules.
Diuen que en el riu Shuangxi
encara s’hi atarda la primavera.
Podria arribar-m’hi amb la barca,
però potser és massa fràgil
per suportar el pes de tanta tristesa.
武陵春
李清照 (1084-1151)
風住塵香花已盡
日晚倦梳頭
物是人非事事休
欲語淚先流
聞說雙溪春尚好
也擬泛輕舟
只恐雙溪舴艋舟
載不動許多愁
