Mirall negre

2009-07-28T20:33:00.009+02:00

La música

2009-05-13T09:37:00.015+02:00

No cal saber el nom d’una flor per preuar-ne l’olor
però així que dius clavell o gessamí

tot d’una l’aroma es fa present ara i aquí.

Al mar no li cal signar les onades

i sobren les paraules davant la música que fa

quan s’hi amaga el sol a Sa Dragonera.

I si l’arbre de l’amor ja fa temps que fa ombra

i té arrels i fa uns fruits tan dolços, em diràs,

¿a què treu cap subratllar-ho i posar lletra a una música

que sona ja des de fa tants anys?

Però el cas és que al marge d’atavismes engavanyats

és cosa sàvia i molt humana

donar noms a les coses i

xifrar en símbols de forma perfecta

com ara ho són els cercles o els anells

l’aigua que cristal·litza enmig dels dies incerts

i de llum canviant.

Un gest és només un gest i un anell només un anell

però hi ha gestos i formes poderoses com ara els cercles

que giren i es projecten enllà, fins a l’infinit,

sense ni tan sols haver de moure’s:

investits amb el poder de símbols

que tenen i els donem

fan ressonar l’olor dels clavells i dels gessamins:

fan per sempre present el que de fet ja sabem:

que la música ja hi era, i que hi és i que hi serà.

2008-10-24T02:10:00.003+02:00

"Comme se sont piqués tes vieux os de papillon!"
(René Char)

fuig entre els dits
l’arlequí s’enlaira
i plou tèbia als ulls
pólvora blava
d'ales

per a Daniel Monràs Ho

2008-08-25T01:29:00.008+02:00

Li Qingzhao (1084-1151)

Vent quiet, olor de pols
quan les flors ja no hi són.
És tard i no tinc forces
ni per raspallar-me els cabells.
Hi ha aquí les seves coses, però ell no hi és;
tot troba el seu final.
Vénen les llàgrimes
abans que les paraules.

Diuen que en el riu Shuangxi
encara s’hi atarda la primavera.
Podria arribar-m’hi amb la barca,
però potser és massa fràgil
per suportar el pes de tanta tristesa.

武陵春

李清照 (1084-1151)

風住塵香花已盡
日晚倦梳頭
物是人非事事休
欲語淚先流
聞說雙溪春尚好
也擬泛輕舟
只恐雙溪舴艋舟
載不動許多愁

stratus

2008-08-02T19:24:00.006+02:00

Entre aquell que fa quaranta anys mirava dempeus al mig d'un prat el pas dels núvols i sentia per primer cop rodolar la terra, i aquell que fa vint anys mirava el pas d'uns altres núvols assegut en la mateixa pedra on seies i tornaves a mirar-los ara fa deu anys, i aquest que ara no mira núvols sinó que rellegeix com els miraven tots tres, no hi ha només temps: us ha treballat el vent. Pots reconèixer-te en la contorsió flexible de l'olivera. També en el cruixit de la branca rígida que es resisteix i es trenca.

Brisa encalmada
que vesses absència de vent
com aigua plàcida de blaus
dins la vall on neden les veus
del riu i els cotxes llunyans,
brisa encalmada
que menes el lentíssim,
inversemblant ramat
de núvols vall enllà
quan els irisa un sol colgat,
¿és cert que peixos i castells,
serps i velers es planyen
quan el teu batec els transforma,
esfilagarsa i estrafà?

Lament de cambra

2008-07-21T17:48:00.005+02:00

Mai cap preocupació ha torbat
la jove esposa a la cambra,
però avui amb l'esclat de la primavera
es concentra a maquillar-se,
puja al pavelló de jade
i veu tot d’una en la llunyania
la llum dels salzes i els àlbers
llavors lamenta haver empès l’espòs
a percaçar títols i honors.

Wang Changling 王昌龄

闺怨

闺中少妇不知愁，
春日凝妆上翠楼。
忽见陌头杨柳色，
悔教夫婿觅封侯。

Trencat, buits i no encaixen

2008-07-11T10:10:00.003+02:00

No pots abastar-lo amb la mirada i te'l fas a mida. Penjat al rebedor, el defenses si algú te'l contradiu. Quan s'escrostona i cau a miques sobre les rajoles, en culls els milers de peces: és llavors quan comença el joc.

Trencat, buits i no encaixen.
¿on és la peça que em falta?
Mai tot sencer, buits i no encaixen.
¿Mai? Per què jugar si totes
són al seu lloc exacte:
tindries llavors l'avorrida
eternitat del retrat.

Formentera 1991

2008-07-03T20:46:00.002+02:00

L'illa al mes de gener gairebé deserta. La majoria dels bars i els hotels tancats. Al vespre, s'alça el vent i tornes a poc a poc a la fonda.

Ulls que han begut el mar
i el pas tan lent dels núvols.

Pell que ha tastat la sorra,
l'aigua, la sal.

Ulls que han seguit
ocells esquinçant gasa humida
fins arribar als llaguts.

Cos que has desat
dins d'un cargol de mar,
llum de sol fosc.

¿A qui duràs el perfil?
¿Cap on l'acord del vent
i els vermells tatuats en el cel?
¿O potser és temps robat, aquest,
i el ressò que se'n va per les platges
ni tan sols tu no el sentiràs?

míssils i poesia

2008-06-28T11:15:00.005+02:00

Abans de sortir de casa
he dit al meu fill:
aquest vespre
el pare se’n va
a la Segona Secció d’Artilleria
de l’Escola d’Enginyers
a parlar de poesia amb un grup d’estudiants
que aprenen a fer míssils.
Has de ser bon nen
i quedar-te a casa
esperant que torni la mare.

Aquest vespre,
així que he marxat,
els pensaments del meu fill
estaven confosos.
No podia entendre
com podia ser
que al seu pare
que només sap que parlar de poesia
se li permeti fer classe a gent que dissenya míssils.
Els míssils són una cosa bestial
I la poesia és allò de
“davant del llit hi brilla la lluna”

Tres hores més tard,
quan he tornat a casa,
la dona ja hi era
i el meu fill encara no dormia.
M’ha preguntat si havia vist míssils.
Li he dit que no,
que he vist els diners i punt.
Li he allargat el sobre
que m’havia donat el coronel.
Ell ha comptat els diners que hi havia
i llavors m’ha dit:
Pare, la pròxima vegada
has d’anar a parlar als que fan míssils nuclears
que segur que et pagaran més.

Yi Sha 伊沙 (1962, Chengdu)

导弹与诗

我离家之前
对儿子说
今天晚上
爸爸要去
二炮工程学院
给一帮学造导弹的
学生讲诗
你需要做的
就是老老实实
呆在家里
等着你妈回来

这个晚上
我离家之后
儿子的思想
不免有些困惑
他想不明白
他的只会讲诗的爸爸
怎么配给
将来要造导弹的人
上课
导弹是多牛的东西呀
诗不就是床前明月光嘛

三小时后
我回到了家
妻子已回来
儿子还没睡
他问我
见着导弹没有
我说没有
见着钱
就可以了
我将一名大校
给我的信封
交给了儿子
他数了数里面的钞票
然后对我说
爸爸，下回你去给
造原子弹的人讲
给的肯定更多

molles de pa

2008-06-21T14:16:00.004+02:00

no cal que m'envieu més prospectes
poetes del suïcidi
mai m'han fet el pes
ni els viatges organitzats ni
aquest invent vostre
de la mort en vida

enmig d'aquest mar
entre frases a mig dir
perfils que es confonen
i límits que es perden
la veritat és que gairebé
mai pens0 en vosaltres
poetes geomètrics que no podeu
deixar de ser
poetes
ni mentre us renteu les dents
ni mentre feu cua als cinemes Lauren:
poetes que dueu la poeticitat adherida
al desdeny amb què us sabeu
maltractats pel món
sempre injust amb els poetes

poetes que secretament perfeu el gest
de gent que ben poc té a veure amb vosaltres
gent que es va suïcidar de debò

no cal que m'envieu més prospectes
ni més versos panoràmics
ni més poemes a tot color
recolzat a la barana
veig l'ofegat entre els peixos:
li llenço molles de pa

propiocepció

2008-06-16T19:31:00.009+02:00

llums escampats
com brases arraïmades
cicatrius
llums de ciutats
que bateguen sota el teu pas
quan tu ets l'avió i solques nits
sense estels ni lluna
i cadascun dels passatgers
és un gest un instant
una veu o un miratge amb bitllet
de classe turista

i quan la nau
deixa d'emetre missatges
de sobte
i després d'uns quants dies
de recerques infructuoses
sense notícies ni de l'aparell
ni de la caixa negra
el cas s'acaba arxivant
sota el pes més urgent
de noves el·lipsis
fractures imperceptibles
i altres desaparicions

Cadires assegudes en l’hivern

2008-06-13T20:08:00.002+02:00

Cadires assegudes en l’hivern, en total
n’hi ha tres, el fred és múscul,
arrenglerades
els fa por la lògica. Entre els àngels,
ni tan sols n’hi ha tres que vulguin
seure-hi, esperant
el barber que travessa lliscant el riu glaçat, malgrat que
davant encara hi ha un mirall gran
i la garsa cull xavalla.

El teler dels vents teixeix tot l’entorn.
L’amo és buidor, lluny, molt lluny,
s’està dempeus al suburbi, exhalant alè càlid,
cellajunt, els ulls badats, comptant les cadires:
no li cal tocar la cadira del mig
per eliminar-la
i si posa la cadira de l’esquerra
a la banda dreta, no acaba mai...

com un assassí en el cor
de l’univers. De sobte
enmig d’aquelles tres cadires, una quarta cadira
impostora, l’única,
també s’asseu en l’hivern.
Com si fos l’hivern d’aquell any...
T’estimo

Zhang Zhao 张枣 (1962)

椅子坐进冬天……

椅子坐进冬天，一共
有三张，寒冷是肌肉，
它们一字儿排开，
害怕逻辑。天使中，
没有三个谁会
坐在它们身上，等着
滑过冰河的理发师，虽然
前方仍是一个大镜子，
喜鹊收拾着小分币。

风的织布机，织着四周。
主人，是一个虚无，远远
站在郊外，呵着热气，
浓眉大眼地数着椅子：
不用碰它即可拿掉
那个中间，
如果把左边的那张
移植到最右边，不停地---

如此刺客，在宇宙的
心间。突然，
三张椅子中那莫须有的
第四张，那唯一的，
也坐进了冬天。像那年冬天…
…我爱你。

fondejo a Qinhuai

2008-06-09T19:58:00.004+02:00

boira a l’aigua glaçada
i lluna a la sorra
fondejo de nit a Qinhuai
vora una taverna:

la noia que hi canta
no sap res de l’odi
del país vençut:
a l’altra banda del riu
encara pot cantar
“les flors del pati del darrere”

Du Mu 杜牧 (803-852)

泊秦淮

煙籠寒水月籠沙,
夜泊秦淮近酒家.

商女不知亡國恨,
隔江猶唱後庭花

juny

2008-06-05T18:30:00.005+02:00

Shi Tao 师涛 poeta i periodista empresonat des de
2004 per revelar les instruccions de censura sobre
la matança de Tiananmen de 4 de juny del 1989

Juny

Shi Tao

Mai de la vida
aconseguiré esquivar el “juny”.
Juny: se m’hi va morir el cor
i se m’hi va morir el poema,
també l’estimada
hi va morir en un romàntic bassal de sang.

Juny: un sol abrusador m’esqueixa la pell
i revela l’abast veritable de la ferida.
Juny: el peix se’n va del mar de sang,
neda cap a una altre lloc on hivernar.
Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,
munts de cartes ja no troben per manera
d’arribar a mans dels morts.

六月

师涛

所有的日子

都绕不过“六月”
六月，我的心脏死了
我的诗歌死了
我的恋人
也死在浪漫的血泊里
　　　　　　　　
六月，烈日烧开皮肤
露出伤口的真相
六月，鱼儿离开血红的海水
游向另一处冬眠之地
六月，大地变形、河流无声
成堆的信札已无法送到死者手中

（2004.6.9）六月

liùyuè

suǒyǒu de rìzi

dōu rào bùguò “liùyuè ”
liùyuè ，wǒde xīnzàng sǐ le
wǒde shīgē sǐ le
wǒde liàn rén
yě sǐ zài làngmàn de xiě bó lǐ
　　　　　　　　
liùyuè ，liè rì shāokāi pífū
lùchū shāngkǒu de zhēnxiàng
liùyuè ，yú ér líkāi xiě hóng de hǎishuǐ
yóu xiàng lìngyī chù dōng mián zhī dì
liùyuè ，dàdì biànxíng 、héliú wúshēng
chéng duī de xìn zhá yǐ wúfǎ sòng dào sǐzhě shǒu zhōng

temple de la caducitat

2008-06-04T16:17:00.005+02:00

L'hiver: Temple de la caducité.
Francis Ponge

sense pany per als hostes de pas
que encendran foc a la llar on s'atarda
la mort en runes:

si alhora el seu pas
pedra a pedra
et torna cendra de casalot calcinat
però encara refugi fugaç
no hi fa res:

rere el vidre gebrat
de fet
no hi ha res:

la neu nua

te'n surts

2008-06-01T00:49:00.005+02:00

te'n surts però el joc no te'l creus et lliures d'esma a la urgència de cada nou moviment: no et fa res fer més o menys sempre la mateixa jugada.

Comença a assecar-se. El gest
que abans et deia només
repeteix. Erm simulacre
de tu mateix, et rebaixes
a oferta del mes. ¿és mandra
només o bé que t'estàs
quedant ja sense existències,
que només pots vendre llaunes
del que vas ser, caducades?

seus

2008-05-25T15:56:00.004+02:00

rosegues ossos d’estel caigut

seus sota l’arbre esquinçat pel llamp
i el deixes créixer dins teu

t’abeures d’imatges incertes
que s’aquieten
sobre el mirall negre de l’estany:

la lluna hi tremola groga

somni i poesia

2008-05-21T19:12:00.006+02:00

són experiències normals
són imatges normals
per casualitat es vessen d’un somni
i es tornen un ram de coses singulars
són sentiments normals
són paraules normals
per casualitat ensopeguen amb un poeta
i es tornen versos nous i estranys
només si he begut sé el grau del licor
només enamorat sé el pes de l’amor
tu no pots escriure els meus versos
tampoc jo no puc tenir els teus somnis

Hu Shi 胡适 (10-10-1920)

梦与诗

都是平常经验，
都是平常影像，
偶然涌到梦中来，
变幻出多少新奇花样！
都是平常情感，
都是平常言语，
偶然碰着个诗人，
变幻出多少新奇诗句！
醉过才知酒浓，
爱过才知情重；
你不能做我的诗，
正如我不能做你的梦。´

1920年10月10日

dōu shì píngcháng jīngyàn ，
dōu shì píngcháng yǐngxiàng ，
ǒurán yǒng dào mèng zhōng lái ，
biànhuàn chū duōshǎo xīnqí huāyàng ！
dōu shì píngcháng qínggǎn ，
dōu shì píngcháng yányǔ ，
ǒurán pèng zháo gè shīrén ，
biànhuàn chū duōshǎo xīnqí shī jù ！
zuì guò cái zhī jiǔ nóng ，
ài guò cái zhī qíng zhòng ；
nǐ bùnéng zuò wǒde shī ，
zhèngrú wǒ bùnéng zuò nǐ de mèng.

un consell

2008-05-19T19:13:00.006+02:00

no refusis
venerable amic
que et torni a omplir
de licor la copa

es baden les flors
hi ha pluja i vent pertot

no hi ha manera humana
de viure
sense comiats

Yu Wuling 于武陵 (Dinastia Tang)

《劝酒》

劝君金屈卮，
满酌不须辞。
花发多风雨，
人生足别离。

quàn jūn jīn qū zhī ，
mǎn zhuó bù xū cí 。
huā fā duō fēng yǔ ，
rénshēng zú biélí

el combat

2008-05-19T18:36:00.007+02:00

l’espasa fendeix l’aire
i escapes amb tombarella inversa
caus just davant de l’ordinador:
tens un missatge

el quart home

2008-05-16T20:51:00.011+02:00

Els tres guàrdies d’assalt del carrer Diputació, xamfrà Llúria, s’hi han posat tan bé, tan drets, de perfil i ben situats en l’angle que els demana la càmera, que no costa pas gaire adonar-se que la veracitat d’aquest instant no ve de la coreografia sinó de l’embalum masegat de carn de cavall mort que ens converteix en parapet. I de la sang seca que hi ha davant del meu cap desencaixat. Sembla talment que ens acabin de tombar d’un tret, que els nostres dos cossos hagin rodolat entremesclats, per acabar convertits en improvisada i efímera trinxera: ben aviat les nostres vísceres començaran a podrir-se i ja ni per això servirem a la República. A les poques hores del Glorioso Alzamiento Nacional ens comptem ja entre les primeres víctimes a Barcelona, jo i el meu company de destí, herois anònims equins, carn de canó per als serveis de propaganda. No tenim records ni tampoc qui ens recordi. Si som a la foto és tot just per fer de cadàver, carn morta i fibrosa que absorbeix el foc enemic, com un auguri sinistre just enregistrat el primer dia del que vindrà: de la guerra de braus i cavalls a Guernica.

Malgrat les aparences, però, l’autèntic protagonista d’aquesta imatge, és tot un altre. No hi és present, però alhora hi és: fantasmal, només absència: és un quart home, dempeus amb una pistola a la mà, que ha quedat atrapat per sempre més en el negatiu –com els nostres cadàvers descavalcats, desnucats i freds-, mentre que en el revelat que es va difonfre a la premsa i es difon habitualment, no hi és: ha quedat eliminat, per cedir-nos a nosaltres i la nostra carn devastada i tumefacta tot el protagonisme.

Isis

2008-05-16T00:51:00.013+02:00

Feia estona que buscava una estàtua pel parc, un dibuix més per desar dins del meu cartipàs. Però ella va baixar del pedestal, va riure un instant i em va demanar com em deia: vaig amagar el llapis i la vaig convidar a sopar.

Es va fer de nit, vam tornar plegats al seu pedestal de marbre; just quan saltava la tanca, va arribar el vigilant del parc. Es va posar les ulleres i em va demanar els papers: li vaig ensenyar els dibuixos que aquell dia havia fet.

Vaig passar quatre setmanes dins d'un calabós molt fred, quan vaig sortir ella no hi era, i el pedestal l'havien tret. Amb guix sobre un banc de pedra, encara es podia llegir: m'he cansat d'aquesta feina, busca'm on no busquis res.

Vaig buscar-la als seus cabells, hi vaig trobar fulles seques. I full a full a tots els llibres que la pols cobria de temps; fins que un dia sonà el timbre, era ella que em digué: ja fa mesos que no em pagues el rebut del teu lloguer.

Em vaig quedar sense casa, sense estàtua i sense re. Em vaig posar a fer retrats a trenta euros, al carrer. Feia segles que no ens vèiem, quan algú em va dir: ¿et conec? Em vaig tombar i era ella: volia que la dibuixés.

il miglior fabro a Pisa

2008-05-11T17:25:00.012+02:00

Tancat dins d’una gàbia, el poeta que escup
al cel versos i ràbia entre jeeps militars
s’encega amb la cremor del temps dels assassins,
destil·la entre verins cants pisans de bellesa ignota.

¿com llegir un vers amb flaire de dents ensangonades
de puntades de bota de soldat il·lustrat,
filòsof d’amagat amb creu gammada i tota
la cultura d’Europa a les venes: Furtwangler,
Jünger i els aristòcrates de l’esperit malalt,
l’idealisme alemany, i Leni Riefensthal,
Benn, Celine, Ezra Pound, i la tropa selecta
de deixebles de Heidegger, Ezra Pound a la gàbia
reinventant Cavalcanti i el gest greu de Confuci,
l’ebrietat de Li Bai i el càncer de la usura?

I encara..
¿com llegir el vers que put a dents ensangonades
a puntades de bota de soldat il·lustrat,
filòsof d’amagat, estalinista còmplice
de purgues caïnites i camps de treball forçat?

I encara...
¿Com llegir el vers que put a dents ensangonades
per botes enllustrades que mai donen puntades
directament, solcant núvols d’alta cultura,
enllà del bé i del mal, mentre altres fan la feina
bruta a terres llunyanes: Vietnam, Cambodja, Congo,
i El Salvador i Xile, Palestina o Irak...?

Potser ha estat sempre així i tenia raó
l’àngel nou de Paul Klee, l’àngel de Walter Benjamin,
l’angel de la història que mira estupefacte
les ruïnes d’un passat masegat, tumefacte,
revelant la barbàrie en els vells i honorables
monuments de cultura, llampecs de l’esperit
d’aspecte fulgurant i revers putrefacte.

Escabellada imatge del poeta alquimista
destil·lant veus i fórmules secretes
amb el seu jou de versos antics en metre nou,
perdent el món de vista; escabellada imatge
del poeta que encarna un segle que el devora:
un segle on la bellesa mossega la ferida
s’abeura de follia i de sang i carn fresca
un segle on la bellesa gairebé mai no atia
ni un bri de calma sense culpa, ni saviesa:
impura sang que ens corre a les venes a tots
un segle de poetes que deliren i canten
encegats per la llum refulgent dels seus versos,
tancats dins d’una gàbia entre jeeps militars.

anorèxia

2008-05-09T01:42:00.016+02:00

has llegit tots els llibres
fins que has pogut ingressar
a la secta secreta
la vida llisca entre els dits
mentre fas altres coses
diuen que ho deia Lennon
la carn és trista
diuen que ho deia Mallarmé
deixem-ho córrer

llences per terra la revista
som idiotes i és un miracle
que encara sapiguem respirar
mentre defensem amb insistència la imatge
que ens han imprès a la coberta pensant que el perfil
és just l’original
quan és diguem-ne el segle
i l’infern que són els altres
en un mirall invers
qui ens dibuixa sobre paper setinat

Anna ¿recordes? llavors
tenies tot just quatre o cinc anys i vivies
sense sentir-te part separada del món
respiraves el mateix aire que els arbres de Sicília
i l’herba de la Ciutadella
ballaves al rebedor del pis de l’Eixample
amb un plastidecor a la mà
pintaves enigmes a les parets
i travessaves l’univers de matinada
muntada en el teu tricicle vermell
amunt i avall pel passadís
mentre els pares dormien

però al final tots acabem
tots: tu jo i aquest que ens llegeix
trossejats i perduts en un laberint
i a penes ja units al batec dels oceans de sorra fosca
que ens xifren l’ossada i el gest
diguem que el segle
o si vols l’infern que són els altres al mirall invers
segrega tota mena d’imatges i sons purs
paper brillant i carn de miratge
que desmenteix la llavor de terra negra
que ens fa a nosaltres
com els perfums els fan d’aromes fètids
d’excrements d’insecte i de mesc
ingredients només suportables en dosis
homeopàtiques

sempre amb la llavor tèrbola i felina
com un foc de brasa enmig de la nit
i amb el sac de por
de pedres de rancor amagat i odi secret
i tots alhora dempeus
irreals com un planeta glaçat i callat
ens oferim de forma gratuïta
com a víctimes propiciatòries en el ritus que oficia
el bruixot amb gomina i guants de làtex
que seu a les oficines centrals

si ara caus en la foscor paorosa
que tot ho amara veuràs la veu dels arbres en el vent
al principi udolant com la bèstia el teu nom:
Anna. Anna, Anna
xuclant-te ossos i pell
mastegant-te la memòria
deixa que cridi i mira amb detall
mira fulles espines tija
la rosa de pedra tosca
que s’encasta enmig del pit
com una brasa de carbó roent
encara tancada dins teu
ningú l’ha vista ni tan sols tu sabies
que ja hi era des de sempre
¿què hi pots fer?
deixa que cremi deixa
i que es desclogui amb ràbia a poc a poc i
es torni diamantina i dolorosa
follia d’matges incontrolades
el sol blau la neu nua els anells del vent al cim
trossos de vidre trencat la pell arrencada els ulls callats

els ulls del pare mirant l’horitzo del mar
abans de tancar-se per sempre a la platja de Sa fosca
feble i fràgil de cop com un ocell caigut ai

deixa que la rosa de pedra cremi i escalfi
per un instant el cos tremolós d’aquella nena remota
desconeguda però que hi és
a casa i alhora a Mogadiscio
aquí aquí aquí dins teu
perduda encapsulada dins de la rosa
abandonada despullada bruta
dins d’una casa en runes que acaba d’esclatar
fosca en un racó allunyat del món
entre la melsa i el plexe solar del teu cos devastat
la teva rosa de foc i de diamant que es desclou lenta i furiosa
i respira amb ella que dansa amb ella amb un llapis a la mà
i travessa amb un tricicle vermell l’univers de cap a cap

trossos

2008-05-08T16:23:00.009+02:00

trossos esparsos
esqueixats o translúcids
grops d'avui o de memòria
circulant d'una banda a l'altra de mi
i de mi a tu
d'un port a un altre
entre bucs rovellats i taques d'oli
fustes enquitranades algues
i condoms usats

indicis taques i traces
al mirall negre
de les aigües residuals

del dia a dia